Enllaços accesibles

Pàgina d'inici Menú principal Continguts Cercador Mapa web

Protecció de la Innovació - Patents

L'establiment d'una estratègia de Propietat Industrial de bon començament pot ajudar a protegir millor una idea o una tecnologia. El control de la documentació que permeti provar quan s'ha concebut i desenvolupat la tecnologia que volem protegir pot arribar a ser essencial en el cas que hi hagi una disputa sobre l'autoria de la invenció. La millor forma és portar un control per escrit el més acurat possible del procés i evolució de la invenció de manera que sigui verificable. Per exemple, seguint un protocol de datació i signatura de la documentació que tingui relació amb la invenció. 

Això és de particular importància si es vol sol·licitar una patent als Estats Units. Mentre que a Europa i a la majoria de països l'autoria de la invenció recau sobre qui primer presenta la sol·licitud de patent (el que es coneix com a "first to file"), als Estats Units l'autoria correspon al primer que inventa ("first to invent"). Per això en aquest país és possible fer pública la invenció i sol·licitar la patent abans dels 12 mesos des que s'ha fet pública. 

Aquest període s'anomena període de gràcia. Actualment a Europa s'està estudiant, a través d'algunes oficines nacionals de patents, la possibilitat d'incorporar també un període de gràcia, que podria ser de 6 o 12 mesos.

La introducció d'un període de gràcia afavoriria principalment als Centres Públics de Recerca i les PIME, ja que els dóna un cert marge de temps per poder fer pública la seva invenció i decidir posteriorment si es vol patentar o no en funció de la resposta que pugui presentar el mercat. En canvi, el seu principal inconvenient és que s'ha de poder demostrar inequívocament l'autoria de la invenció, perquè en el moment en què s'ha fet pública qualsevol podria presentar la sol·licitud, havent de recórrer finalment als tribunals.

Un punt delicat és el de triar en quin moment es presenta la sol·licitud de patent. En principi, hauríem d'esperar a tenir uns resultats adequats, ja que si presentem la patent en base a uns resultats molt inicials, després no la podrem ampliar. Ara bé, si tenim indicis que la competència pot estar desenvolupant una tecnologia semblant a la nostra, ens interessarà presentar-la al més aviat possible. Caldrà, doncs, trobar un punt d'equilibri. 

D'altra banda, tot i que es pot sol·licitar la patent sense la intervenció d'un Agent de la Propietat Industrial, és recomanable fer-ho a través d'un Agent ja que és un tema complex i ell, com a expert, li donarà l'enfocament i la forma millors per evitar problemes posteriors, tant de tramitació com de fortalesa de la patent, sobretot si es vol fer extensions a l'estranger. 

La sol·licitud de patent consta de les següents parts:
  1. primera pàgina que conté les dades registrals de la sol·licitud
  2. resum
  3. memòria de la invenció, que ha de contenir:
    • sector de la tècnica al que es refereix la invenció
    • estat de la tècnica conegut pel sol·licitant
    • descripció de la invenció
    • descripció dels dibuixos, si n'hi ha
    • almenys un exemple de realització de la invenció   
  4. almenys una reivindicació
  5. dibuixos, si són necessaris per a la interpretació de la invenció   
L'abast de la protecció que ens conferirà la patent ve determinat per allò que hi ha contingut en les reivindicacions, tot i que la descripció i els dibuixos poden utilitzar-se per a la seva interpretació. 

A partir del moment en què presentem una sol·licitud de patent, gaudim d'un període de 12 mesos per poder presentar la sol·licitud en altres països. La data de presentació de la primera sol·licitud es coneix com a data de prioritat. Aquesta data marca el període de prioritat, que consisteix en un període de 12 mesos dins dels quals podem presentar una sol·licitud en qualsevol país amb els mateixos drets en quant a novetat que si l'haguéssim presentat en la mateixa data que la primera. 

D'aquesta manera, gaudim del període de prioritat per poder analitzar si ens interessa dur a terme l'extensió internacional. S'ha de planificar amb temps l'estratègia perquè després no ens trobem que no podem patentar en un país on volíem fer-ho. 

En el cas que decidim sol·licitar patents a l'estranger (en funció de l'anàlisi del mercat que haurem fet; veure Apartat 6) podem optar per diferents vies:
  • via PCT: correspon a les sigles del Patent Cooperation Treaty, o Tractat de Cooperació en matèria de Patents. Es tracta d'un sistema per simplificar i unificar la tramitació prèvia a la concessió, que substitueix la tramitació país per país i que permet reduir costos. Dit d'una altra manera, la presentació d'una única sol·licitud produeix els mateixos efectes que si aquesta sol·licitud s'hagués presentat en cada un dels països designats per titular.

    Actualment l'han subscrit més d'un centenar de països (tot i que n'hi ha alguns, com Xile o Argentina que encara no ho han fet). D'altra banda, permet allargar el període de prioritat fins als 30 mesos (en alguns països, però, només són 20), moment en el que s'ha de procedir a l'entrada en la fase nacional dels països designats. D'aquesta manera disposem de més temps per decidir en quins països volem protegir la invenció. La patent PCT, però, no es concedeix ni es denega; les opinions, informes i citacions que puguin aparèixer durant la tramitació no són vinculants per a les oficines nacionals, tot i que s'acostumen a tenir en compte.

    Un altre avantatge del PCT és la possibilitat de demanar l'Examen Preliminar Internacional abans dels 19 mesos des de la data de prioritat. Aquest examen el porten a terme examinadors de les oficines nacionals capacitades per fer-ho i analitzen els requeriments de patentabilitat en base a l'estat de la tècnica. D'aquesta manera, tenim un informe sobre com és de forta la nostra patent abans d'entrar en les fases nacionals o, el que és el mateix, abans de fer la despesa forta per tenir una protecció en molts països. A més, si es demana l'Examen Preliminar Internacional també s'allarga el període de prioritat fins als 30 mesos en tots els països. 

  • via patent europea: el sistema de la patent europea és un sistema unitari de concessió de patents, és a dir, una única sol·licitud, amb un únic procediment d'examen i concessió i que un cop concedida es pot validar en els països que s'hagin designat i que té els mateixos efectes que una patent nacional. Per contra, precisament el seu principal desavantatge és que un cop concedida s'ha de validar en els diferents països, havent-se de fer la tramitació en cada oficina nacional, incloses les traduccions corresponents. Ara bé, actualment s'ha donat llum verda al procés que ha de culminar amb l'entrada en vigor de la patent comunitària, prevista per al 2005, que sí que constitueix una patent per ella mateixa que serà vàlida en tots els estats de la Unió Europea, sense necessitat de validar-la un cop concedida, amb la qual cosa es preveu que s'abarateixin els costos.

  • via nacional: si un cop arribem a l'any de prioritat tenim molt clar en quins països volem sol·licitar la patent, podem optar per la via nacional, és a dir, directament en cada una de les oficines nacionals dels països on volem tenir protecció. També haurem de triar aquesta opció per a aquells països en els quals no és possible fer-ho a través del PCT. En el cas de països europeus haurem d'avaluar, depenent del nombre de països, si ens surt més a compte fer la patent nacional directament o bé fer primer l'europea i després validar-la.   
S'ha de tenir molt present la importància de complir els terminis que ens marquen els diferents tràmits que cal fer durant la vida de la patent, perquè sempre corren i un cop exhaurits no es poden prorrogar, amb la consegüent pèrdua de drets que això comporta. 

D'altra banda, durant l'any que segueix la data de prioritat hauríem de perseguir activament dos objectius. El primer té relació amb la tecnologia per ella mateixa. La sol·licitud que haurem presentat segurament descriurà la idea que constitueix la invenció, però probablement no haurà quedat prou demostrat la seva posada en pràctica, és a dir, que es pot fer. Aquest any, doncs, ens dóna l'oportunitat de fer progressos de cara a portar la invenció a la pràctica, de manera que, si cal, podrem modificar les reivindicacions de la patent perquè aquesta sigui més forta, sempre i quan no afegim matèria nova. El segon objectiu consisteix en analitzar el possible interès comercial de la patent (si és que no ho hem fet abans de presentar la sol·licitud) amb la seguretat que podem fer-la pública sense perdre els drets sobre ella. D'aquesta manera tindrem un millor criteri a l'hora de decidir la seva extensió a altres països. 

Actualitzat 30/3/2006

© 2007 Generalitat de Catalunya Avís legal  | Sobre el web