Cercador que us ofereix l'oferta de proveïdors d'expertesa tecnològica diferencial a Catalunya.
| L'establiment d'una estratègia de Propietat Industrial de bon començament pot ajudar a protegir millor una idea o una tecnologia. El control de la documentació que permeti provar quan s'ha concebut i desenvolupat la tecnologia que volem protegir pot arribar a ser essencial en el cas que hi hagi una disputa sobre l'autoria de la invenció. La millor forma és portar un control per escrit el més acurat possible del procés i evolució de la invenció de manera que sigui verificable. Per exemple, seguint un protocol de datació i signatura de la documentació que tingui relació amb la invenció. Això és de particular importància si es vol sol·licitar una patent als Estats Units. Mentre que a Europa i a la majoria de països l'autoria de la invenció recau sobre qui primer presenta la sol·licitud de patent (el que es coneix com a "first to file"), als Estats Units l'autoria correspon al primer que inventa ("first to invent"). Per això en aquest país és possible fer pública la invenció i sol·licitar la patent abans dels 12 mesos des que s'ha fet pública. Aquest període s'anomena període de gràcia. Actualment a Europa s'està estudiant, a través d'algunes oficines nacionals de patents, la possibilitat d'incorporar també un període de gràcia, que podria ser de 6 o 12 mesos. La introducció d'un període de gràcia afavoriria principalment als Centres Públics de Recerca i les PIME, ja que els dóna un cert marge de temps per poder fer pública la seva invenció i decidir posteriorment si es vol patentar o no en funció de la resposta que pugui presentar el mercat. En canvi, el seu principal inconvenient és que s'ha de poder demostrar inequívocament l'autoria de la invenció, perquè en el moment en què s'ha fet pública qualsevol podria presentar la sol·licitud, havent de recórrer finalment als tribunals. Un punt delicat és el de triar en quin moment es presenta la sol·licitud de patent. En principi, hauríem d'esperar a tenir uns resultats adequats, ja que si presentem la patent en base a uns resultats molt inicials, després no la podrem ampliar. Ara bé, si tenim indicis que la competència pot estar desenvolupant una tecnologia semblant a la nostra, ens interessarà presentar-la al més aviat possible. Caldrà, doncs, trobar un punt d'equilibri. D'altra banda, tot i que es pot sol·licitar la patent sense la intervenció d'un Agent de la Propietat Industrial, és recomanable fer-ho a través d'un Agent ja que és un tema complex i ell, com a expert, li donarà l'enfocament i la forma millors per evitar problemes posteriors, tant de tramitació com de fortalesa de la patent, sobretot si es vol fer extensions a l'estranger. La sol·licitud de patent consta de les següents parts:
A partir del moment en què presentem una sol·licitud de patent, gaudim d'un període de 12 mesos per poder presentar la sol·licitud en altres països. La data de presentació de la primera sol·licitud es coneix com a data de prioritat. Aquesta data marca el període de prioritat, que consisteix en un període de 12 mesos dins dels quals podem presentar una sol·licitud en qualsevol país amb els mateixos drets en quant a novetat que si l'haguéssim presentat en la mateixa data que la primera. D'aquesta manera, gaudim del període de prioritat per poder analitzar si ens interessa dur a terme l'extensió internacional. S'ha de planificar amb temps l'estratègia perquè després no ens trobem que no podem patentar en un país on volíem fer-ho. En el cas que decidim sol·licitar patents a l'estranger (en funció de l'anàlisi del mercat que haurem fet; veure Apartat 6) podem optar per diferents vies:
D'altra banda, durant l'any que segueix la data de prioritat hauríem de perseguir activament dos objectius. El primer té relació amb la tecnologia per ella mateixa. La sol·licitud que haurem presentat segurament descriurà la idea que constitueix la invenció, però probablement no haurà quedat prou demostrat la seva posada en pràctica, és a dir, que es pot fer. Aquest any, doncs, ens dóna l'oportunitat de fer progressos de cara a portar la invenció a la pràctica, de manera que, si cal, podrem modificar les reivindicacions de la patent perquè aquesta sigui més forta, sempre i quan no afegim matèria nova. El segon objectiu consisteix en analitzar el possible interès comercial de la patent (si és que no ho hem fet abans de presentar la sol·licitud) amb la seguretat que podem fer-la pública sense perdre els drets sobre ella. D'aquesta manera tindrem un millor criteri a l'hora de decidir la seva extensió a altres països. |
 |
Updated 30/3/2006
© 2007 Generalitat de Catalunya Disclaimer | About the site