| Acceptació | Lletra de canvi amb promesa de pagament que fa el girador i que, generalment, s'indica mitjançant la inscripció a la cara posterior del propi document de la paraula "accepto" o "acceptem", seguida de la data, el lloc de pagament i la firma de l'acceptant. Qualsevol paraula que indiqui la intenció del lliurat d'acceptar o pagar la lletra és en aquest cas suficient. L'objecte de l'acceptació és fer que la lletra sigui equivalent a un pagaré, amb l'acceptant com a lliurador i el girador com a endossant. |
| Acceptació Comercial | Lletra de canvi acceptada en pagament de certes i determinades mercaderies o serveis comercials que han estat subministrats a l'acceptant. |
| Acceptant o pagador | És qui accedeix i, per tant, s'obliga a pagar una lletra de canvi. |
| Acreditant | En llenguatge jurídic, és qui fa una obertura de crèdit, és a dir, qui concedeix un crèdit o un préstec. |
| Acreditat | En llenguatge jurídic, és qui rep un préstec o una obertura de crèdit. |
| Actiu | Part del balanç de situació d'una empresa on es representen els seus béns i els seus drets, per extensió, es coneix amb aquest nom a tots els elements que hi figuren. |
| AJD (Impost sobre Actes Jurídics Documentats) | Es tracta d'una figura impositiva integrada dins de l'ITPAJD (Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats). L'Impost d'AJD és un tribut de caràcter documental o de registre que grava la formalització de documents notarials, mercantils i administratius. |
| Amortització | Comptablement: Anotació comptable que permet imputar el muntant d'una inversió com a despesa durant varis anys. Reconeix, per tant, la pèrdua de valor o depreciació d'un actiu al llarg de la seva vida física o econòmica. |
| Anàlisi financer | Estudi de la situació financera d'una empresa en un moment determinat, d'acord amb la interpretació dels seus estats financers i amb l'elaboració i comparació d'uns ratis financers. |
| Apreciació monetària | Augment del preu d'una moneda respecte d'una altra en un sistema de tipus de canvis flexibles. |
| Arrendadores financeres | Són organitzacions que mitjançant un contracte d'arrendament s'obliguen a adquirir determinats béns i a concedir la seva utilització temporal a una persona física o jurídica, la qual s'obliga a realitzar pagaments parcials per una quantitat que cobreixi el cost d'adquisició dels béns, les despeses financeres i altres despeses relacionades, per adoptar al venciment del contracte qualsevol de les tres opcions següents: a) comprar el bé a un preu inferior al seu valor d'adquisició fixat en el contracte, o inferior al valor de mercat; b) prorrogar el termini de la utilització del bé pagant una renta menor; c) cancel·lar el contracte i retornar el bé a l'empresa arrendadora. |
| Arrendament financer | Contracte mitjançant el qual una empresa obté determinats béns o drets en arrendament d'una institució financera que cobra una quota i ofereix l'opció de compra pel valor residual de l'actiu al venciment del contracte d'arrendament. |
| Autofinançament | Acumulació de fons o recursos financers generats a la pròpia empresa i utilitzats per finançar les operacions de la societat, evitant així l'endeutament amb tercers o amb els accionistes. |
| Avalar | Acte pel qual una persona física o jurídica es responsabilitza de la conducta, els deutes o el compliment d'una obligació d'una altra persona. |
| Bestreta | Procediment pel qual l'entitat financera avança als seus clients l'import de crèdits pendents de cobrar. |
| Capital viu | En un préstec que es torna de mica en mica, el capital viu és la quantitat rebuda pendent de tornar sense tenir en compte els interessos, ni els pagats ni els pendents. |
| Cessió | Acte jurídic o administratiu pel qual el titular d'uns béns o drets els traspassa a una altra persona de forma lliure i voluntària. |
| Clàusula compensatòria | Veure clàusula de compensació de deutes. |
| Clàusula de cessió (Préstec, crèdit) | Clàusula que fa referència a la potestat de l'entitat financera per a transferir totalment o parcialment a un tercer, els seus drets com a creditor. |
| Clàusules de determinació del cost efectiu TAE (Préstec, crèdits, descompte comercial) | Veure clàusula d'especificació del càlcul de la T.A.E. |
| Clàusula de determinació de tipus d'interès variable (Crèdits) | Determinarà el tipus d'interès nominal que s'aplica, la formula de càlcul d'interessos, la revisió del tipus d'interès i el diferencial pactat.
Cal tenir en compte quin és l'índex de referència creditícia (Euribor, Libor) i quin és el procediment de còmput establert. |
| Clàusula d'especificació del càlcul de la TAE (Préstecs i crèdits) | Referència a que el càlcul de la TAE s'adiu amb la Taxa Anual Efectiva postpagable especificada a la circular 8/1990, de 7 de setembre, del Banc d'Espanya. La subjecció a la circular permet que les TAE calculades siguin homogènies quan comparem els costos de qualsevol operació entre diferents ofertes d'entitats financeres. |
| Clàusula d'interessos moratoris | Veure clàusula sobre els interessos de demora. |
| Clàusula sobre comissions i despeses | Veure definició de cadascuna de les comissions al glossari. |
| Clàusula sobre duració del contracte i possibilitat de prorrogar-lo (Rènting) | Estableix la duració del contracte de rènting així com la possibilitat de prorrogar el servei de rènting amb el mateix bé o amb un de nou. |
| Clàusula sobre excedents en compte (Crèdits) | Quan el prestatari efectuï disposicions o abonaments que excedeixin del límit del crèdit es meritarà un tipus d'interès nominal anual (interès d'excedit), així com una comissió sobre el saldo màxim disposat. |
| Clàusules de compensació de deutes (Préstecs i crèdits) | Clàusula on el titular i els fiadors autoritzen a l'entitat financera que apliqui qualsevol saldo creditor que pugi resultar en comptes, dipòsits, etc. per compensar lliurement les obligacions del contracte de préstec. |
| Clàusules que afecten el compte de crèdit (Crèdits) | Clàusula que determina com funcionarà l'operativa del compte de crèdit (abonaments, càrrecs i cobrament o pagament d'interessos segons el compte tingui al final de cada període saldos creditors o deutors. |
| Clàusules que afecten l'operativa de descompte (Descompte comercial) | L'entitat financera haurà de detallar en l'abonament dels efectes les següents dades mínimes segons la normativa del Banc d'Espanya:
- Interessos:
Nominal
Termini
Dies de descompte
Tipus de descompte contractual aplicat
Tipus d'interès (anual) equivalent
Import dels interessos que resultin
Impostos liquidats
- Comissions i despeses:
Els aplicats segons les tarifes publicades per cada entitat, especificant concepte, magnitud, base, tipus i import en cada cas. |
| Clàusules referides a l'amortització pel principal del préstec (Préstec) | El prestador s'obliga a retornar el capital en el termini especificat computat a partir de la data acordada, mitjançant lliuraments consecutius. |
| Clàusules referides als interessos (Préstec i crèdits) | Clàusules que especifiquen com es determina el tipus d'interès que s'aplica, el període de liquidació, etc. Cal comprovar que es correspongui amb les condicions inicialment pactades en la proposta de préstec. |
| Clàusules que fan referència a la cancel·lació anticipada per part de l'acreditat (Crèdits) | L'acreditat podrà cancel·lar el crèdit en qualsevol moment, previ abonament del saldo al seu càrrec, sempre que no tingui a l'entitat financera efectes descomptats o qualsevol altre tipus d'obligacions vençudes o no, encara no carregades en compte.
Cal tenir en compte que en el cas de cancel·lar anticipadament el crèdit s'acostuma a pagar una comissió de cancel·lació anticipada que serà un percentatge sobre el límit que es cancel·la. |
| Clàusules que fan referència a la cancel·lació anticipada per part de l'entitat | Veure clàusules resolutòries. |
| Clàusules referents a les garanties aportades (Préstecs, crèdits i descompte comercial) | Clàusules que estableixen quines són les garanties aportades pels garants a favor dels prestataris del préstec, crèdit o operació de finançament. Aquestes clàusules poden ser:
- Clàusula de fiançament:"En garantia del compliment de les obligacions derivades del contracte, els garants es constitueixen en fiadors, solidàriament entre si i amb cadascú dels prestataris i renuncien als beneficis d'excusió, divisió, ordre de notificació d'incompliment i rellevament de fiança per pròrroga o liberalització de fiador".
- Clàusula de requeriment de garantia:"Els avaladors indicats en el contracte de préstec garantiran solidàriament al Banc o Caixa el compliment de les obligacions contretes pel titular, i en els mateixos termes, condicions i terminis, i accepten expressament les clàusules del contracte principal".
- Clàusula d'assegurança:El titular es compromet a assegurar el seus béns a requeriment i satisfacció del Banc o Caixa de Estalvis, i especialment aquells que constitueixen l'objecte de la seva activitat en relació amb la finalitat de l'operació. |
| Clàusules resolutòries (Préstecs, crèdits, descompte bancari, rènting) | Són tots aquells casos en què l'entitat financera podrà resoldre anticipadament el contracte. Es vincula bàsicament a l'incompliment del titular del préstec del pagament de les quotes corresponents, destinació del crèdit diferent a la finalitat inicialment sol·licitada, etc.
Cal tenir cura que moltes vegades les entitats inclouen com a causa resolutòria "l'impagament d'altres obligacions, fet que podria suposar vincular la resolució del contracte a l'incompliment d'un deute aliè. |
| Clàusules sobre Comissions (Préstecs, crèdits, descompte bancari) | Clàusula que determina el concepte i el cost de cadascuna de les comissions inherents a un préstec, crèdit o operació de finançament.
Cal tenir cura dels mínims pactats, de la periodicitat del cobrament de cada comissió (anual, trimestral, etc.) i de quan es fa efectiu el pagament. |
| Clàusules sobre despeses i impostos (Préstecs, crèdits i descompte bancari) | Clàusula que determina les depeses (intervenció de fedatari públic, derivades de l'incompliment del contracte, etc) i impostos que seran per compte del prestatari a més dels interessos i comissions pertinents. |
| Clàusules sobre els interessos de demora (Préstec i crèdits) | Clàusula que determina el tipus d'interès nominal anual que es meritarà en el cas de qualsevol quantitat relativa al préstec, crèdit o operació financera vençuda i no pagada. Sol ser superior al tipus d'interès nominal del préstec. |
| Cobertura | És una operació que pretén reduir els diferents riscos d'una operació (risc de canvi de divises, risc de tipus d'interès, etc.). Hi ha operacions de cobertura que permeten assegurar un tipus de canvi entre dues divises o el manteniment d'un tipus d'interès aplicable en alguna operació, segons el cas. Aquestes cobertures són realitzades habitualment per entitats financeres que actuen com intermediàries entre els clients i els mercats financers. |
| Comissió | Quantitat que cobren les entitats financeres per la contraprestació de serveis bancaris. Les comissions poden ser un import fix o un percentatge sobre el nominal de l'operació. No tots els productes bancaris estan subjectes a comissions i la seva aplicació depèn també del tracte que tingui el client amb l'entitat financera. |
| Comissió d'amortització anticipada | La comissió d'amortització anticipada es cobra quan es paga abans de temps part d'un préstec, no la seva totalitat. En aquest cas, el client pot optar per reduir l'import de la quota o reduir el termini d'amortització del préstec. |
| Comissió de cancel·lació anticipada | És el percentatge que ha de pagar un client a una entitat financera per tal de resoldre un contracte amb ella abans del termini previst. |
| Comissió d'estudi | Comissió que cobren les entitats financeres per analitzar la sol·licitud d'un crèdit, normalment d'un préstec hipotecari. Pot ser un percentatge de la quantitat sol·licitada, amb un import mínim, o un import fix. Només es cobra en cas que es realitzi la concessió del crèdit. |
| Comissió d'obertura | És el percentatge que cobra una entitat financera quan es contracta algun dels seus productes. És molt habitual en la concessió de préstecs, quan es descompta un percentatge sobre l'import sol·licitat. |
| COMPRA A CRÈDIT | També es coneix com a compra palanquejada. En realitzar una inversió, es desemborsa només part del seu preu i s'obté un préstec per la quantitat restant. |
| Compte corrent | Són els diners que es dipositen a una entitat financera per tal que aquesta els custodiï i els mantingui sempre a la seva disposició. Un compte corrent admet tot tipus d'ingressos i pagaments. A diferència dels comptes d'estalvi, els comptes corrents no acostumen a estar vinculats a una llibreta; el moviment de fons s'acostuma a fer mitjançant xecs. |
| Compte d'estalvi | Com el compte corrent, són els diners que es dipositen a una entitat financera per tal que aquesta els custodiï i els mantingui sempre a la seva disposició. També admet tot tipus d'ingressos i pagaments, però a diferència dels comptes corrents, aquests queden registrats sobre una llibreta d'estalvi. |
| Compte de crèdit | Contracte pel qual l'entitat financera posa una suma de diners a disposició del client, el qual haurà de reemborsar les parts disposades en un termini de temps acordat, juntament amb els interessos corresponents. A diferència dels préstecs, en el compte de crèdit els diners estan a disposició del client, que els pot utilitzar o no. |
| Compte de pèrdues i guanys | Estat comptable d'una empresa en què es reflecteixen els ingressos i les despeses que hi ha hagut durant un determinat exercici o període de temps. De la diferència entre ingressos i despeses resulta el benefici, que també apareix en aquest compte. |
| Condicionat | En una carta de crèdit o crèdit documentari, el condicionat és el conjunt d'instruccions que es donen al venedor i que ha de complir escrupolosament si vol cobrar. Entre d'altres podem citar: les dates de lliurament de la mercaderia i els documents, la forma de tramesa, les assegurances, els documents i el nombre de còpies que haurà de presentar, etc. |
| Consolidació | Operació mitjançant la qual es converteix un conjunt de crèdits amb diferents venciments en un únic crèdit amb una nova data de venciment. |
| Crèdit | Contracte pel qual una persona física o jurídica obté temporalment una quantitat de diners d'una altra a canvi d'una remuneració en forma d'interessos. Arribat el venciment haurà de tornar el muntant inicial. |
| Creditor | Persona física o jurídica que, amb motiu del lliurament de valors, efectes, mercaderies, drets o béns de qualsevol tipus, rep a canvi una promesa de pagament o un crèdit que estableixi o augmenti un saldo al seu favor. |
| Depreciació monetària | Disminució del preu d'una moneda respecte d'una altra en un sistema de tipus de canvis flexibles. Fenomen contrari a l'apreciació monetària. |
| Descobert | Situació en què un compte corrent bancari presenta un saldo creditor pel fet que el titular ha disposat de més diners dels que tenia. Col·loquialment: "estar en números vermells". |
| Despesa fiacalment deduïble | Aquelles despeses d'una empresa que les lleis (de l'Impost sobre Societats o sobre la Renda) permeten descomptar dels ingressos per calcular la renda sotmesa a tributació. |
| Dipòsit | Contracte amb una entitat financera pel qual el client hi deixa una quantitat de diners durant un període de temps determinat a canvi d'un interès. Durant la vigència del contracte, el client no pot fer ús de la quantitat deixada. |
| Divisa< | Instrument de canvi xifrat en una moneda diferent a la nacional o domèstica. |
| Divisa convertible | Divisa que es pot intercanviar lliurement per una altra. |
| Domiciliat | En lletres de canvi, quan s'indica expressament que el domicili on s'haurà de fer efectiva la lletra no és el del lliurat, sinó el d'una entitat bancària on aquest té un compte corrent. |
| Efecte de comerç | Qualsevol document que representa un crèdit, tant si és al portador com nominatiu i que pot ser endossat. |
| Endós | Declaració que s'escriu en un efecte de comerç, subscrita pel tenidor, per la qual transmet el seu dret a cobrar a una altra persona. |
| Euribor (Euro Interbank Offered Rate) | Indicador utilitzat com a referència en els crèdits que mesura el preu del diner en el mercat interbancari europeu, és a dir, el preu del diner que es presten els bancs entre si en euros. Aquest índex està substituint al Mibor, que designa el tipus d'interès del diner que es presten els bancs en el mercat interbancari de Madrid. |
| Factura proforma | Es diu de les factures que no presenten una venda real, sinó el que seria si la venda fos real. No tenen més valor que el merament informatiu i se semblen, en aquest sentit, a un pressupost. |
| Fedatari públic | Persona sotmesa a unes regulacions especials que té la possibilitat de, amb la seva signatura, donar fe que un acte o contracte s'ha celebrat de forma correcta. Els més comuns són els notaris, els corredors de comerç i els agents de canvi i borsa. |
| Finançament | Obtenció dels recursos econòmics pel funcionament de l'empresa. |
| Franquícia | En els dipòsits o comptes bancaris, quantitat inicial de diners invertits a partir dels quals s'efectua la remuneració anunciada, o quantitat mínima de diners de la qual és necessari disposar per tal que s'efectuï la remuneració anunciada. |
| Hipoteca | Acord solemne, formalitzat en escriptura pública davant notari, pel qual un persona propietària d'un bé el posa com a penyora del compliment de l'obligació de retornar el préstec o crèdit. D'aquesta manera s'atorga a l'entitat financera la facultat d'alienar els béns hipotecats una vegada vençuda i no satisfeta l'obligació garantida. |
| IBI (Impost sobre Béns Immobles) | Impost que grava la tinença de béns immobles de naturalesa urbana, ja siguin pisos, locals, edificis o solars sense edificar. Les finques rústiques en són excloses. |
| Immobilitzat | Part de l'actiu del balanç d'una empresa que, en principi, no participa del seu tràfec (solars, edificis i locals, maquinària i utillatges, instal·lacions, vehicles, patents, programari, etc.). |
| Incoterms | Conjunt de regles internacionals, d'acceptació voluntària per les parts, que determinen l'abast de les clàusules comercials incloses en un contracte de compra-venda internacional. S'expressen mitjançant sigles o abreviatures que indiquen les obligacions que hauran d'assumir comprador i venedor en una transacció comercial. L'elecció d'un incoterm o un altre determinarà qui assumeix: costos de transport, riscos, assegurança, formalitats i drets duaners. Per tant, els incoterms tracten de fixar un punt a partir del qual l'exportador, en lliurar la mercaderia, queda lliure de les despeses i també dels riscos que puguin afectar a les mercaderies. |
| Índex de referència | És un valor que serveix per calcular el preu que s'ha d'aplicar a un préstec o crèdit. S'acostuma a utilitzar quan es revisa el tipus d'interès. Hi ha diferents tipus, com l'Euribor, l'Índex de Referència de Preus Hipotecaris o l'Indicador CECA de tipus actius, entre d'altres. A aquests índex de referència l'entitat financera acostuma a afegir, quan es demana finançament, o a reduir, quan es col·loca un dipòsit, un diferencial, expressat en punts percentuals (per exemple: Euribor + 0,75%/Euribor - 0,75%). |
| Interessos | Remuneració per la disponibilitat d'una suma de diners presa com a crèdit amb una taxa i un temps determinats. Des del punt de vista de qui pren aquest préstec o crèdit, són els diners que s'han de pagar per la utilització d'aquest import durant el termini establert. |
| Interès fix | És el tipus d'interès nominal que roman sense canvis al llarg de la vida d'un contracte de finançament o d'inversió, independentment de les variacions dels mercats. Assegura que encara que variïn els tipus d'interès, no canviaran les condicions del contracte. |
| Interès variable | És el tipus d'interès que es fixa atenent a l'evolució d'un índex de referència (Euribor, IRPH...) que canvia segons les oscil·lacions del mercat. Aquest índex s'actualitza de forma periòdica. |
| IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) | Impost que grava la renda dels individus. |
| IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris) | És l'indicador que aglutina la mitjana dels índexs dels bancs i de les caixes per tal de reflectir l'interès mig dels préstecs hipotecaris a més de tres anys. Tant els bancs com les caixes tenen també el seu propi IRPH. |
| IS (Impost sobre Societats) | Impost que grava els beneficis obtinguts per les societats. |
| IVA (Impost sobre el Valor Afegit) | Impost que grava el valor afegit o la diferència entre el valor de les primeres matèries i consums auxiliars utilitzats en la producció d'un bé o d'un servei, i el seu valor de venda. |
| Líquid | Es diu del valor resultant d'aplicar un descompte o un interès a una quantitat determinada. |
| Liquidació | D'una banda, es tracta de la recuperació d'un capital invertit, però també és la deducció d'interessos, comissions i despeses produïdes en una operació de crèdit o descompte. |
| LIS (Llei de l'Impost de Societats) | Llei que regula l'Impost de Societats. |
| Lletra de canvi | Efecte de comerç pel qual una persona (el lliurador) diu a una altra (el lliurat) que li deu diners que per satisfer el deute pagui la quantitat que s'expressa en el document a una altra (el tenidor) a una data determinada (venciment) i en un lloc concret (domicili). |
| Llibreta d'estalvi | És el suport dels comptes d'estalvi i reflexa tots els moviments que s'hi registren. |
| Lliurador | Persona que emet un efecte de comerç. En el pagaré es confon amb el lliurat i és qui es compromet a pagar, mentre que en la lletra de canvi és el creditor i es pot arribar a confondre amb el tenidor. |
| Lliurat | En un efecte de comerç és la persona que haurà de pagar el deute. |
| Mitjà de pagaments | Qualsevol tipus d'instrument financer, bancari o mercantil de què es disposa per realitzar un desemborsament en una operació o transacció comercial o per alliberar-se d'un deute o obligació contreta. |
Nominal
| És el valor facial d'un actiu, el valor que consta en un document (contracte, pòlissa, lletra de canvi, pagaré o qualsevol altre valor). |
| Novació | Canvi del termini, del tipus d'interès o d'ambdós aspectes en un contracte de finançament o d'inversió ja pactat. |
| Pagaré | Efecte de comerç pel qual una persona es compromet a pagar la quantitat que s'expressa a una altra en una data determinada. |
| Palanquejament financer | Efecte que origina l'endeutament en la rendibilitat dels capitals propis d'una empresa, de manera que permet a l'empresa incrementar els seus resultats per sobre dels que es derivarien dels seus recursos originaris. |
| Passiu | Part del balanç de situació que recull les fonts de finançament d'una empresa. Està format pels recursos aliens i propis de l'empresa. |
| Prestador | En un contracte de préstec és la persona que deixa els diners. |
| Prestatari< | En un contracte de préstec és la persona que rep els diners. |
| Protest | Requeriment notarial que es fa al lliurat d'un efecte de comerç, que constata que aquest es nega a pagar-lo al seu venciment. Serveix per garantir els drets dels deutors. |
| Reembossar | Pagar el que es deu en efectiu. |
| REMESA | Conjunt d'efectes de comerç que s'envia al banc per al descompte bancari. Document amb què s'acompanyen els efectes. |
| Retenció fiscal | Són retencions que realitzen les entitats financeres sobre els rendiments que han obtingut els seus clients mitjançant productes financers. Es realitzen per imperatiu legal, es remeten a Hisenda i són de percentatge variable. Aquest percentatge depèn del producte mitjançant el qual s'han obtingut els guanys sobre els quals s'aplica la retenció fiscal i el termini en què s'han aconseguit. |
| Risc de canvi | És el risc derivat de la volatilitat en el tipus de canvi d'una divisa. |
| Swift | Sistema internacional d'interconnexió electrònica utilitzat per la banca per tal de fer les transaccions entre els bancs. Les transferències de diners fetes per aquest sistema són molt més ràpides i segures que les fetes via correu o telegrama. |
| TAE (Taxa Anual Equivalent) | És el tipus anual efectiu que assenyala de forma precisa el cost del diner en una operació de crèdit. S'inclou el tipus d'interès nominal, més les comissions i altres despeses que hagi de pagar el client a l'entitat com a contraprestació pel crèdit rebut o els serveis inherents, més el recàrrec resultant de la freqüència de pagament d'interessos. Com més gran és la periodicitat dels pagaments d'interessos, major serà la TAE: un crèdit en què els interessos s'abonin cada mes tindrà una TAE superior a un altre amb pagaments trimestrals, encara que el tipus d'interès nominal en els dos casos sigui el mateix. La TAE es calcula d'acord amb les disposicions establertes pel Banc d'Espanya i les entitats financeres tenen l'obligació de publicar-la en tots els contractes bancaris. |
| Tenidor | En els efectes de comerç, la persona que posseeix legítimament el document i el pot cobrar al seu venciment, vendre'l o endossar-lo. |
| Termini d'amortització | És el període establert en un préstec per la seva total devolució. |
| Tipus de canvi | Preu relatiu de les monedes. Preu de la moneda d'un país expressat en termes de la moneda d'un altre país. |
| Tipus d'interès | És el preu del diner, és a dir, és el preu que cobra un creditor per prestar, i paga un deutor per rebre, una certa quantitat de diners durant un determinat període de temps. Generalment s'expressa en percentatge i fa referència a un període de temps. |
| Tipus d'interès nominal | És el tipus d'interès que figura en els contractes de finançament o inversió. Expressa els interessos meritats en el període d'un any, encara que el contracte pugui tenir una duració inferior o superior. |
| Venciment | És la data de pagament d'una obligació financera. |
| Xec | Títol de crèdit expedit a càrrec d'una institució de crèdit, que conté l'ordre incondicional de pagar una suma de diners a la vista, al portador o a l'ordre d'una persona determinada. Ordre de pagament dirigida a una entitat financera, contra els fons posseïts pel girador. L'ordre de pagament pot ser nominativa o al portador. |
