L'objectiu últim d'una patent és la seva explotació, tant si ho fa el titular de la patent com si cedeix els seus drets a un tercer.
En aquest últim cas, la forma més habitual és la llicència. Una llicència és la cessió a un tercer del dret d'explotar una patent en unes condicions determinades, que estaran reflectides en un contracte de llicència signat per les dues parts. Mitjançant la llicència no es cedeix la titularitat de la patent, sinó només el dret d'ús. És important que el contracte de llicència estigui redactat i supervisat per un expert, per evitar possibles errors que poden resultar fatals a la llarga.
En el contracte de llicència s'han de reflectir extensament les condicions que han de regir l'acord. Entre altres aspectes, s'ha d'especificar quins són els drets (patents, etc.) que se cedeixen, incloent les possibles patents a l'estranger, si s'inclouen les possibles futures patents que puguin derivar-se de l'actual, drets i obligacions de les parts, àmbit geogràfic, durada del contracte, confidencialitat, condicions econòmiques, possibilitat d'oferir subllicències, condicions d'extinció i finalització del contracte, tipus de llicència, etc.
De llicències n'hi ha de diversos tipus, segons com es cedeixin els drets: - llicència exclusiva: com el seu nom indica, amb aquesta llicència s'autoritza a un sol llicenciatari l'explotació de la patent.
- llicència no exclusiva: en aquest cas, el titular de la patent concedeix tantes llicències com li interessa, fins i tot a empreses que poden ser competidores entre elles.
- llicència creuada: es parla de llicències creuades quan dues empreses es concedeixen llicències mútuament.
- llicència obligatòria: d'acord amb el que indica la llei, si el titular d'una patent no l'explota i hi ha algú interessat en explotar-la, aquest podrà demanar-li al titular que li concedeixi una llicència sense que el titular s'hi pugui negar.
Una altra opció que es pot plantejar és la venda de la patent, que pot ser de dos tipus: la venda com a tal, a canvi d'una quantitat fixa i prou, o l'assignació, en la que s'estableix una quantitat inicial i uns royalties posteriors. En tots dos casos es transfereix la titularitat de la patent.
Hi ha empreses que no exploten mai les seves pròpies patents, sinó que es dediquen a innovar i desenvolupar tecnologies obtenint els recursos a partir de la venda o la llicència d'aquestes tecnologies.
La llicència ens permetrà obtenir uns ingressos extres que podrem dedicar a invertir i continuar innovant i així la nostra empresa pot créixer.
Pot ser que ens interessi més llicenciar que no haver de muntar nosaltres la fàbrica.
A més de la llicència i venda de les patents, existeixen altres formes d'explotació de la Propietat IndustriaI: - joint venture: és el procés mitjançant el qual dues empreses que poden disposar de tecnologies complementàries, creen una nova empresa per explotar les tecnologies conjuntament.
- cooperació tecnològica
- venda comercial amb assistència tècnica: quan la venda implica oferir assessorament tècnic posterior
- contract manufacturing: quan es té una tecnologia i es contracta un tercer perquè fabriqui perquè no tenim capacitat per produir. En aquest cas és molt important recórrer a acords de confidencialitat.
En el cas que s'opti per la fórmula d'explotació per tercers (llicència) caldrà establir en quins criteris econòmics es vol fer l'acord, per la qual cosa caldrà assignar un valor a la patent. Aquest valor estarà en funció del valor que pugui tenir en el mercat en cada moment determinat. Avui pot tenir un valor i demà un altre depenent, per exemple, de la competència que pugui tenir, de l'interès que pugui despertar en altres empreses, de l'estat de desenvolupament de la tecnologia, etc. Per exemple, si tenim un producte molt interessant però al cap de poc temps la competència treu un producte millor, la nostra tecnologia perd valor.
A l'hora de calcular aquest valor, podem prendre com a referència altres operacions similars que s'hagin dut a terme en el nostre sector. Entre els elements que cal considerar a l'hora de valorar la tecnologia tenim: - l'estat de desenvolupament de la tecnologia
- la situació registral de la patent
- competència en el sector
- cicle de vida del producte
- evolució de la tecnologia
- nombre d'empreses interessades
- possibilitat que l'acord vagi lligat a altres acords que ens poden aportar altres beneficis indirectes
- aplicacions possibles del producte
- tipus de llicència
- grau de desenvolupament necessari abans de posar el producte en el mercat, etc.
S'ha de tenir clar que amb l'acord hi han de sortir guanyant les dues parts, i que l'altra part és el nostre aliat i no el nostre enemic. La base d'un bon acord és una actitud positiva i amb voluntat de col·laboració per totes dues parts. | |
