Cercador que us ofereix l'oferta de proveïdors d'expertesa tecnològica diferencial a Catalunya.
En realitat, la llei de patents no defineix què és una invenció i què es pot patentar, sinó que simplement defineix quines característiques ha de complir la invenció perquè sigui patentable. Aquestes característiques són:
El criteri de novetat és objectiu, perquè només s'ha d'analitzar la documentació existent i veure si existeix o no algun document que descrigui la nostra invenció. En canvi, el criteri d'activitat inventiva és subjectiu (i, per tant, moltes vegades conflictiu) perquè és un expert en la matèria (l'examinador), és a dir, algú que té coneixements i experiència suficients en el camp tecnològic de la invenció, qui ha de decidir si hi ha activitat inventiva o no. De tota manera, per obtenir una patent no cal fer un gran salt endavant en la tecnologia. Moltes invencions patentades es limiten a incloure millores en la tecnologia existent en el seu moment. La patent també ha de complir el requisit de suficiència en la descripció, és a dir, en la patent s'ha d'explicar prou bé en què consisteix la invenció i de manera que el que aparegui en la patent pugui ser reproduït per un expert en la matèria. Aquest requisit intenta evitar patents sense fonaments o especulatives. La patent pot referir-se a un procediment nou, un mètode de fabricació, una màquina, aparell o producte, així com a un perfeccionament o millora d'aquests. En aquest últim cas, si allò que s'ha perfeccionat també està protegit per una patent, les dues patents seran "dependents", és a dir, que no es poden explotar l'una sense l'altra (veure apartat 10). El concepte de fons és similar en totes les legislacions de patents, gràcies als diferents acords i convenis internacionals que s'han anat subscrivint amb el temps per intentar harmonitzar les legislacions de Propietat Industrial dels diferents països de cara a afavorir el comerç internacional. |
 |
Actualitzado 30/3/2006
© 2007 Generalitat de Catalunya Aviso legal | Sobre el web